Dues sessions En Veu Alta el mes d'octubre dedicades a Joan Maragall

Event: 23/9/2010

El col·lectiu En Veu Alta del Centre de Lectura de Reus, prepara dues sessions dedicades a la lectura de textos de Joan Maragall:


El dimarts 19 d'octubre, a les 20 hores, al Centre de Lectura "Joan Maragall, poesia" amb els poemes "L'oda infinita", "Excelsior", "Solellada",  fragments de "Nausica", "Haidé" i "El comte Arnau" i "Vistes al Mar" amb l'adaptació musical de Xavier Pié (saxo soprano) dels tres moviments que va comprondre Eduard Toldrà sobre tres dels poemes:  Allegro amb brio ("La ginesta"), Lent  ("Alla a les llunyanies de la mar") i Molto vivace ( "La mar estava alegre").

Dijous 21 octubre, a les 20 hores, a la Biblioteca Central Xavier Amorós "Prosa i Vistes al mar".  Amb la lectura de l'article "Ville d'eaux", de fragments de l'Elogi del Teatre i l'Elogi de la Poesia, acabant amb la interpretació dels poemes de  "Vistes al Mar". 

Les sessions seran presentades per Montserrat Corretger (professora de filologia catalana de la URV) i comptaran amb la col·laboració del músic Xavier Pié (saxo soprano). 



Amb les veus de Montserrat Auqué, Dolors Esquerda, Dolors Juanpere i Jordi Francesch. Direcció: Dolors Juanpere. 


 

http://www.joanmaragall.cat

Joan Maragall (1860 – 1911) poeta de la “paraula viva” i periodista d'opinió. Ciutadà culte de la Barcelona del tombant de segle XIX-XX, va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis. Escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerafons filosòfic i religiós. Entre l'Adéu Espanya!” i L'Iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de forma més o menys visible.
La seva obra poètica, força coneguda, és relativament minça si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva correspondència, extensíssima, té un interès que supera de molt el purament anecdòtic o biogràfic.
Defensà l'aventurisme intel·lectual i professà un aristocratisme anarquitzant i nietzscheà. És l'actitud expressada en poemes com Paternal i Excelsior, del seu llibre Poesies (1895), que s'obre amb L'oda infinita (1888), on Maragall exposa una doctrina poètica a la qual restà fidel sempre més. La seva concepció de la poesia, exposada en l'Elogi de la paraula (1903, ampliada en l'Elogi de la poesia, 1909), revela una posició militant contra l'esteticisme i el cosmopolitisme tant d'una certa tendència modernista com del naixent Noucentisme.
23/9/2010 a les 13:36h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.