Sessió En Veu Alta el dimarts 16 de novembre dedicada a Màrius Torres

Event: 16/11/2010

Dimarts 16 de novembre de 2010. A les 8 del vespre. 
 
 
El col·lectiu En Veu Alta de la Biblioteca del Centre de Lectura presenta la lectura “Poemes de Màrius Torres” a la Sala d’actes del Centre de Lectura de Reus.
 
Amb motiu del centenari del naixement del poeta lleidatà.





Presentació de Margalida Tomàs.
 
Amb les veus de Montserrat Auqué, Dolors Esquerda i Dolors Juanpere. I la col·laboració musical de Martí Balsells (violoncel).
 
 
Lectura dels poemes:
 
Camí de Sant Maurici, Dolç àngel de la Mort, Cançons a Mahalta (x 3), Arbor Mortis, En el silenci obscur d’unes parpelles closes...,
Els núvols, Febrer, Música llunyana, en la nit, La ciutat llunyana, Molt lluny d’aquí, Així un núvol es fon i deixa el cel més blau...,
El combat dels poetes, La galerna i el llamp, el torb i la tempesta..., El canari, Enyorament, Balada de la reina Elisenda, Retrat d’una vella dama, Un hipocondríac a Viena, L’home i els núvols, La torre, Que sigui la meva ànima la corda d’un llaüt..., He dit al meu cor, al meu pobre cor..., Tardor, 1942, La mort, en un matí d’abril.

 
 
Màrius Torres i Perenya
 
Lleida, 1910-Sant Quirze Safaja, 1942.


 
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona. Als vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi i el desembre de 1935 ingressà al sanatori Sanatori de Puig d'Olena, ubicat a Sant Quirze Safaja. Tenia vint-i-cinc anys i ja no en sortiria mai més, llevat d'algun viatge a Barcelona i al Mas Blanc.
 
El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar les seves afeccions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. El seu repertori de lectures era força extens, així, en el camp de la filosofia llegia autors del món clàssic com Plató, Aristòtil i Lucreci, i autors contemporanis com Bergson i Nietzsche; pel que fa a les obres literàries, llegia narrativa i assaig i, sobretot, poesia. El ventall d'obres poètiques és ampli i entre el poetes llegits hi ha Baudelaire, Carner, Riba, García Lorca, Maragall, etc. Aquestes lectures seran una clara formació i influència per a la seva poesia, que es mou en l'òrbita del Simbolisme.
 
Al sanatori conegué Mercè Figueres, malalta com ell, que esdevindria la seva amistat més íntima i havia d'inspirar-li tota la sèrie Cançons a Mahalta. El 6 de desembre de 1936, Mercè li presentà Joan Sales i la seva dona Núria Folch, que havien vingut a visitar-la, establint-se a partir d'aquell moment una relació amb un llarg epistolari i una influència en la trajectòria poètica de Màrius Torres. Fou al llarg de l'etapa al sanatori de Puig d'Olena quan la trajectòria literària de Torres, iniciada com a distracció mentre cursava els estudis de Medicina, passà a ocupar el primer pla de la seva vida. En aquest període l'autor s'autodefinia com “un metge que fa versos” i confessava que és “aquesta cosa absurda: un poeta líric”.
 
Per això el seu cant, tan pur, tan serè en el dolor de cada dia, tan contingut en la forma rimada i ritmada, expressa el seu drama personal, presidit per l'amenaça constant de la mort, i el col·lectiu de la pàtria vençuda. El seu món oscil·la entre la vida i el somni, amb l'enyorança de la plenitud de la vida corporal i metafísica. La seva poesia es nodreix de la sensibilitat literària, plàstica i musical.
 
 
Margalida Tomàs
 
Margalida Tomàs, catedràtica de literatura d'ensenyament secundari. Ha publicat estudis sobre el moviment literari català del segle XIX, tant de Catalunya (Jocs Florals, la Jove Catalunya, Antoni Aulèstia i Pijoan) com de Mallorca, especialment sobre Marià Aguiló. És autora també de treballs sobre Maria Antònia Salvà i de l'edició crítica de De l'agre de la terra de Costa i Llobera.

12/11/2010 a les 09:40h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.