Josep Pin i Soler "La família dels Garrigas"

Punt 6 Ràdio i el Centre de Lectura de Reus
presenten

EN VEU ALTA

lectura de textos proposats per la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus

La família dels Garrigas,

de Josep Pin i Soler


Amb les veus de Montserrat Auqué, Dolors Esquerda, Jordi Francesch i Dolors Juanpere.



Josep Pin i Soler
Escriptor nascut a Tarragona l’any 1842.





De família modesta i orfe de pare des de petit, estudià les primeres lletres al seminari de Tarragona i estudià magisteri. Encartat en els avalots de la Nit de Sant Daniel (abril del 1865) hagué de sortir d'Espanya. S'instal•là a Marsella, on, després de dedicar-se a diversos oficis, treballà com a arquitecte. El 1887 tornà a Catalunya i mitjançant Josep Yxart publicà la seva primera novel•la i la que més nom li ha donat: La família dels Garrigas, seguida de Jaume (1888) i Niobe (1889), que completen la trilogia. Alícia (premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus) i el breu conte Lo miracle del Tallat (1898) completen la seva obra pròpiament narrativa. El seu teatre representa, fonamentalment, la incorporació de la comèdia burgesa al teatre català, encerclat fins aleshores pel sainet, el drama històric i el drama rural. El 1913 publicà al Diario de Reus una Protesta contra les Normes ortogràfiques. Morí el 1927.



Pin i Soler treu els elements novel·lístics d'una realitat que ha conegut bé i potser ha protagonitzat. La descripció de les situacions és molt viva i detallista, sense arribar, però, a l'excés. El seu estil, coratjós i ple de color, fa oblidar les imperfeccions d'un idioma en formació. Encara que la seva obra pot situar-se dintre de la línia de la novel·la ciutadana i burgesa de Narcís Oller, enllaça, no obstant això, amb el ruralisme d'alguns contemporanis per la brutalitat d'algunes escenes i el fatalisme que plana sobre els personatges.







 



La família dels Garrigas:

Argument

En el «Mas del Molí Vell», prop de Tarragona, viu Ramon Garriga amb la seva germana, el seu fillol Narcís i els seus fills Ramon, futur hereu (l'hereuet), Jaume i Mercé. El seu llinatge es remunta al regnat de Felipe IV i les successives generacions han participat en totes les guerres i escamots.
Segons el costum, Jaume, el fill segon, és destinat al sacerdoci, el mateix que Narcís.
L'hereuet disputa freqüentment amb el seu pare, que s'oposa als amors furtius del noi amb la Tuies, antiga criada de la casa, i a les seves relacions amb els qui conspiren a favor dels liberals. L'amic íntim de l'hereuet és Anton Cirera, secretari del poble.
El vell Garriga el suborna per tal que aparti el seu fill de la Tuies. A l'assabentar-se’n aquell, fereix d'una ganivetada el secretari i és empresonat. Simultàniament Jaume fuig a Marsella a la recerca de fortuna. El vell Garriga sofreix un atac d'apoplexia i l'anunci del naixent idil•li entre Narcís i Mercè acaba per matar-lo.
L'hereuet és alliberat gràcies al nou suborn de Cirera perquè no declari la veritat; renyeix amb la família i es queda al Mas només amb la Tuies, però aquesta el deixa per anar a Barcelona amb Cirera; allí moren els tres en una sagnant revolució. Narcís, que encara estima la Mercé, no vol tornar al seminari i després d'una violenta discussió, desesperat, es llença per la finestra.


 
12/6/2010 a les 10:25h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.