Lectura de poemes de Joan Ferraté.

Dimarts 22 de gener, a la sala d'actes del Centre de Lectura,  Josep Murgades, catedràtic de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat de Barcelona, presenta Joan Ferraté, deu anys després de la seva mort el 12 de gener del 2003.

Amb les veus de Dolors Esquerda, Montserrat Auqué i Dolors Juanpere.




Joan Ferraté (Reus, 1924 – Barcelona, 2003). Poeta, assagista i traductor, la seva obra ha tingut una gran influència en les generacions més recents, pel seu rigor com a intel·lectual i per la vàlua de la seva postura cívica. És un dels crítics literaris més respectat del seu temps. Estudià Filologia Clàssica a Barcelona, però els difícils temps de postguerra el van portar a exercir com a professor de clàssiques en universitats estrangeres: Santiago de Cuba, Alberta (Canadà). De retorn a Catalunya el 1985 participà en els debats del seu temps i sistematitzà una obra dispersa, sovint perduda en petites revistes o en la premsa diària. 

Com a estudiós destaquen les seves lectures d'altres poetes, que de vegades interpreta a través de la traducció. Així, Lectura de «La terra gastada» de T. S. Eliot (1977), Les poesies de Cavafis (1987) o Llegir Ausiàs March (1992), entre altres llibres, barregen sovint la tasca del crític amb la del traductor, la de l'intel·lectual amb la del lector. El resultat és una visió literària oberta i suggeridora, que sempre ens ofereix nous camins, a més de tenir presents els que ja havien estat recorreguts. 




 
foto de Joan Ferraté (arxiu de Jordi Cornudella)

 
Ferraté va escriure pròlegs i va tenir cura d'edicions d’autors clàssics, com ara Carles Riba, amb qui comparteix el privilegi d'haver intentat la millor traducció possible de Kavafis. Molts dels seus articles i petits assaigs s'apleguen a Provocacions (1989). També hem de destacar la seva tasca com a editor de l'obra que va deixar inèdita el seu germà Gabriel Ferrater i la interessant polèmica que va mantenir amb Joan Fuster arran de l'obra de Salvador Espriu. Joan Ferraté va escriure una obra poètica rigorosa i de gran importància al seu moment, amb llibres com Les taules de Marduk (1970) o Llibre de Daniel (1976).
La seva poesia reunida es pot trobar a Catàleg general: 1952-1981 (1987), del qual se'n va editar per part de l’Associació d’Estudis Reusencs (1997) un important estudi de Víctor Obiols.

Lectura del pròleg de les Taules de Marduk i de poemes recollits en aquest Catàleg general.



9/2/2013 a les 18:11h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.