Ricard Salvat i Reus.

Ricard Salvat i Reus (article de Xavier Filella publicat a Reusdigital.cat el mes de novembre de 2010)
 
El mes de novembre de 2010 s’acompleixen cinquanta anys des que Maria Aurèlia Campany i Ricard Salvat van fundar l'Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1960). Per recordar l’efemèride a Barcelona, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i l’Institut del Teatre han programat “Geografies Salvat” en record i homenatge al malaguanyat Ricard Salvat, doctor en Filosofia, catedràtic d'Història de les Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, escriptor i director teatral.
 
És bo que fem memòria de tant en tant i recordem els nostres millors homes, els que han excel·lit en el seu camp. I el cas de Ricard Salvat és un de ben especial. Va néixer a Tortosa l’any 1934 i va desenvolupar la seva carrera principalment a Barcelona, al voltant de la mítica Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, el principal espai de ressorgiment del teatre català a la postguerra. També està bé que recordem la seva trajectòria, irreprotxable i alhora incòmode a vegades pels estaments públics que no acceptaven la seva sinceritat i el seu talent. Persona educada, emotiva, sensible, compromesa socialment, va patir en la pròpia pell l’oblit institucional durant els darrers anys de la seva vida.
 
I és hora també de recordar que ell va mantenir sempre els vincles amb la seva gent. Amb Tortosa, on va organitzar la darrera dècada, contra corrent i amb dificultats econòmiques,  el Festival Internacional “Entrecultures”, del qual ara ni se’n parla. A La Canonja sempre hi va anar tornant, com a patró de la “Fundació Fòrum Cívic del Camp” amb la voluntat de projectar la cultura i el teatre arreu. I a Reus on sempre hi va tenir un peu posat. Des dels anys cinquanta fins als darrers anys 2005, 2006, quan vam acordar desenvolupar-hi un Museu de la Història del Teatre Català que comptaria amb bona part del seus fons teatrals recollits en la seva dilatada trajectòria. Una proposta que ell va veure rebutjada, abans de morir, durant la darrera legislatura municipal reusenca. Els devia semblar que parlar de Ricard Salvat era com parlar d’un xinès.
 
Recordem però la fidelitat i constància que sempre va mantenir amb Reus. Quan va venir el 5 de maig de 2005, acompanyat de Lluís Pasqual, per celebrar el centenari del Teatre Bartrina del Centre de Lectura, va escriure: De fet el primer cop que vaig actuar en un teatre-teatre, un teatre com Déu o les muses manen va ser aquí. “Mañana amanecerá” era el títol de l’obra d’Henry de Montherland. Érem molts joves, plens d’il·lusions, i aquí vàrem trobar una acollida i relació d’amistats continuades. Era el 14 de desembre de 1955.
 
Després va dirigir i va portar molts dels seus espectacles a Reus, durant els anys cinquanta i seixanta, convidat pels “Amics del Teatre” i pel “Teatre de Cambra de l’Agrupació Pericial del Centre de Lectura”, muntatges que es van veure tan al Teatre Bartrina com al Teatre Fortuny. Mai no vaig entendre quan venia amb la meva mare a visitar “Les Àmeriques” que Reus tingués dos teatres i Tortosa cap, i tenia una mica de sentiment d’enveja. Per sort com vivíem (i ara hi torno a ser) a La Canonja em sentia d’aquesta ciutat de teatres, me la feia una mica meva.
 
Entre altres representacions destacades de l’EADAG dirigides per Ricard Salvat podem recordar les que va fer al teatre Fortuny: sobretot el 17 de maig de 1963  amb “La Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu que va comptar amb la presència del mateix escriptor i amb un repartiment de luxe (Maria Aurèlia Capmany, Fabià Puigserver, Montserrat Roig, Josep Maria Benet i Jornet,...); el 20 de novembre de 1963  “Santa Joana” de Bernard Shaw, i el 24 d’abril de 1964 quan s’havien de representar tres peces breus, d’Apel·les Mestres (La barca dels afligits), d’Emili Vilanova (Colometa la gitana) i de Joaquim Ruyra (En garet a l’enramada), que va ser suspesa per ordre governativa amb el conseqüent rebombori per part del públic ja assegut a les butaques.

Més endavant la gent del Teatre de Cambra va intentar portar  Ronda de mort a Sinera, una recopilació de textos de Salvador Espriu efectuada per Salvat, però que no va es va poder representar al Teatre Fortuny degut a la gran complexitat escenogràfica del muntatge.
Anys més endavant i per voluntat expressa de Ricard Salvat, qui en va voler fer una adaptació especial per Reus, la Ronda es va representar al Teatre Bartrina (23 de maig de 2002), produïda pel Teatre Lliure. Una representació excepcional que encara avui se’ns fa difícil entendre com va poder encabir-se en el petit escenari del Bartrina. Només la tossuderia de Ricard Salvat ho feu possible.
 
En els darrers anys de la seva vida els encàrrecs dels teatres públics a Ricard Salvat van anar desapareixent i l’últim que va dirigir va ser una proposta del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) amb un text d’un autor reusenc, Francesc Cerro: Mika i el paradís. Reus i Ricard Salvat, Ricard Salvat i Reus sempre han estat un binomi present en el teatre català contemporani. Potser que la ciutat se’n recordi algun dia i li pugui retre l’homenatge que aquí també es mereix.
6/12/2010 a les 10:27h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.