Article de Valèria Gaillard a propòsit de la publicació de "Reportajes de la historia" de Martí de Riquer i Borja de Riquer, editat per Acantilado.

Veure la història en calent
 
Martí i Borja de Riquer apleguen en dos volums reportatges i cròniques que abasten tota la història de la humanitat.
 

 

Borja de Riquer (Foto: Robert Ramos)

 
 
 
“No és un llibre d'història tradicional, sinó que manté la vivacitat del testimoni” Un total de 153 narracions, 26 segles d'història –des de l'any 430 abans de Jesucrist fins a la declaració de guerra a l'Iraq de Bush el 2003–, prop de tres mil planes de testimonis directes que relaten diferents episodis de la història que els ha tocat viure. Això és el que proposen els historiadors Martí de Riquer i el seu fill Borja de Riquer a Reportajes de la historia (Acantilado).
 
Gran part del material aplegat en els dos volums procedeix d'una obra d'encàrrec que Martí de Riquer va començar el 1962 per a una col·lecció de venda a domicili, avui introbable. La idea va ser del mateix Riquer, que als seus 96 anys “està bé, no treballa, però segueix llegint”, segons va explicar el fill. Sembla que l'especialista del Quixot va recollir una sèrie de textos de testimonis històrics per il·lustrar les seves classes a la universitat. Borja de Riquer va entrar en el projecte el 1972. Recentment ha actualitzat algunes traduccions, ha revisat els capítols anteriors i n'ha afegit de nous a partir de la caiguda d'Allende, el 1973. “Els documents ofereixen visions parcials i no gaire objectives, atès que són testimonis que estan involucrats en els episodis que descriuen; per això parlem de reportatges”.
 
L'editor Jaume Vallcorba, que signa les dues cròniques recollides sobre la caiguda del mur de Berlín, destaca la “qualitat èpica” que tenen els documents: “No és un llibre d'història tradicional, sinó que manté la vivacitat del testimoni presencial”.


 
Una de les particularitats d'aquests textos és la seva qualitat literària. Així, hi trobem escrits de Churchill i de De Gaulle, “grans escriptors”, o bé de Charles Chaplin, que tracta de la cacera de bruixes, de la qual va ser víctima. També hi han inclòs el relat de la mort de Sòcrates de Plató, tot i que no en va ser testimoni directe, per la bellesa literària del text. Un dels testimonis més “impressionants” és el de Colom sobre el descobriment d'Amèrica: “Explica com va amagar a la tripulació que eren molt lluny d'Espanya perquè no es tornessin bojos”. Pel que fa al casament de Napoleó, van triar la crònica d'un periodista britànic, mentre que del cas Watergate, “un episodi llarg i complicat”, van centrar-se en el desenllaç amb un text dels mateixos Bernstein i Woodward. Sobre els camps de concentració nazis, en canvi, el volum només aporta un breu informe dels judicis de Nuremberg publicat al Daily Herald: “Falten moltes coses, però ens havíem de cenyir als 150 documents”.
 
La majoria de les signatures són d'homes –generals, cronistes, periodistes...– a excepció d'algunes de dones, com ara la Princesa Palatina, que tracta de la cort de Lluís XIV, i Lluïsa de Bèlgica, que parla de la mort de l'arxiduc Rodolf de Habsburg.
 
Respecte a la visió de la història que es desprèn del recull, Borja de Riquer es mostra evasiu: “Hi ha algun episodi optimista, però en altres casos depèn de la lectura que se'n faci, com ara la caiguda de la URSS que escriu Gorbatxov, en què es pot veure un model d'Estat que fracassa o bé un que triomfa”. En tot cas, més que d'un llibre de tesis, es tracta d'una exposició cronològica d'episodis coneguts i autònoms que el lector pot “picar” deixant-se temptar per la curiositat.



Valèria Gaillard,

El Punt, 10 de desembre de 2010.
 
 
7/1/2011 a les 17:02h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.