"El magnicidio del General Prim. Los verdaderos asesinos" de José Maria Fontana Bertran.

Article de Xavier Filella a reusdigital.cat el mes de gener de 2012.






Josep Maria Fontana Bertrán investiga l’assassinat de Prim.
 
 
El sociòleg Josep Maria Fontana Bertran, nascut a Barcelona però que es considera reusenc, com ho eren els seus pares i avis, ha realitzat un exhaustiu treball d’investigació històrica sobre un dels magnicidis de la història de l’Estat espanyol encara no aclarits: l’assassinat de Joan Prim i Prats.
 
El seu treball ha estat publicat aquestes darreres setmanes per l’Editorial Akrón dins la col·lecció Akrón historia: “El magnicidio del General Prim. Los verdaderos asesinos”. El llibre, de més de quatre centes pàgines, indaga i escodrinya un per un els integrants de l’escamot de l’atemptat i teoritza per qui estaven dirigits i pagats. Quina mà negre n’estava al darrere del magnicidi? Com és que no es va aclarir de bo de bo el crim? Estirant el fil a partir d’una conversa casual mantinguda amb les germanes Esperanza i Boni Pérez, de Montejo de la Sierra, en la qual assenyalaven com a assassí de Prim al capatàs de Santuy (Ramón García), Josep Maria Fontana ha desenvolupat durant sis anys les investigacions que l’han portat a treure’n unes conclusions clares i definitives.
 
Fontana detalla totes les teories possibles basant-se en un fons documental i bibliogràfic molt extens i relacionant-hi també un acurat índex onomàstic i toponímic. Repassa fil pel randa el sumari de l’assassinat que va donar peu al llibre d’Antoni Pedrol Rius “Los asesinos del General Prim”, explica els anteriors atemptats frustrats, cita recurrentment als principals biògrafs de Prim: Pere Anguera, Olivar Bertrand, Piqueras Arenas o Rueda Vicente i en resum fa una bona capbussada per aquells anys convulsos de la història d’Espanya,
la segona meitat del segle XIX, plens de sang, curull de conspiradors i de complots, un temps de revolució i contrarevolució, de canvis constants de règim polític.
 
L’assassinat de Prim, el 27 de desembre de 1870, és probablement un dels fets que van tenir més transcendència, ja que el militar reusenc va ser determinant en la caiguda dels Borbons (1868) i en l’entronització d’una nova dinastia.
 
Josep Maria Fontana es desplaçarà des de Madrid, on resideix, fins a Reus el divendres 13 de gener per tal de presentar el seu darrer llibre, amb les seves teories sobre el magnicidi de Prim, al Centre de Lectura. Un espai aquest del Centre que l’autor coneix molt bé.
 
Un bon tast per tal de recuperar la vida i obra d’una figura carismàtica de la història, la de Joan Prim i Prats, mentre ens anem acostant al bicentenari del seu naixement, l’any 2014.
 
Xavier Filella Fargas
President del Centre de Lectura






Joan Prim i Prats:
 
El 27 de desembre de 1870, la berlina que duia el president del Consell de Ministres, el general Joan Prim i Prats del Congrés dels Diputats al Palau de Buenavista, on residia, va ser interceptat per un grup d’homes armats. El foc va trencar els vidres del cotxe que protegien Prim del fred i de la neu que queia a Madrid aquell vespre. El cotxe va poder sortir de l’emboscada, però el militar va arribar molt malferit a la seva residència. Sembla que les ferides –sobretot una al costat esquerre– no eren mortals de necessitat, però la infecció es va endur el general a primera hora del 30 de desembre.
 

La vida de Prim és un exponent del segle XIX espanyol i català. Militar i conspirador, va ser present en nombroses operacions polítiques. Fou un membre destacat del Partit Progressista, que ocupava un cert centreesquerra oposat al reaccionarisme del Partit Moderat durant el regnat d’Isabel II (1833-1868). El prestigi que va obtenir en un gran nombre de campanyes exteriors (a l’Àfrica i a Mèxic) li va merèixer el marquesat de Los Castillejos.
 
Però, més fins i tot que la milícia, la gran passió de Prim va ser la política, on la seva actuació és una suma de contradiccions. Defensor dels interessos catalans a Madrid, va ser acusat de pactes incoherents a tort i a dret. Dins del progressisme, es va oposar al general Espartero, que dirigia el partit. Liberal, va reprimir la revolta popular de La Jamància a Barcelona. Durant un quant temps, va militar en la Unió Liberal, considerada dretana per molts liberals. El 1868, va triomfar participant en l’aliança entre el Partit Demòcrata (precedent del republicanisme), el Progressista i la Unió Liberal, encapçalada pel general Francisco Serrano. Aquella revolta va suposar la caiguda efímera dels Borbons i l’inici de l’anomenat Sexenni Democràtic, que acabaria el 1874 amb el retorn borbònic.

 
 
 
 
5/1/2012 a les 09:23h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.