Ponència amb motiu de la PROPOSICIÓ DE LLEI, per la qual s’estableix l’aplicació a l’Ajuntament de Reus del règim d’organització dels Municipis de Gran Població.

Ponència de Xavier Filella, president del Centre de Lectura de Reus amb motiu de la PROPOSICIÓ DE LLEI, per la qual s’estableix l’aplicació a l’Ajuntament de Reus del règim d’organització dels Municipis de Gran Població.

Parlament de Catalunya. 8 febrer 2012. 






Reus: Viure en una ciutat que defensa la cultura com a element transformador.
 
 
La cultura és un tret diferencial que marca camí, que ens dóna raó d’existència. Necessitem aquest valor afegit que transforma als individus d’una comunitat per tal se sentin partícips d’una vida en comú més rica, més plena.
 
Des de fa molt anys la ciutat de Reus hi ha cregut i n’és un clar exponent.
 
El Centre de Lectura, entitat cultural de referència, en va obrir camí l’any 1859 quan va aconseguir aplegar a un grup d’intel·lectuals delerosos d’estendre el coneixement i la cultura a la col·lectivitat, ensenyant a llegir als obrers i promovent la seva alfabetització. Moltes generacions d’activistes culturals hi han aportat, durant aquests més de cent cinquanta anys, el seu impuls personal (artistes, escriptors, ensenyants, historiadors, polítics,...) primer durant la Renaixença Catalana, després en el Modernisme i el Noucentisme, ara en l’època actual.
 
L’embranzida del moviment cultural a Reus s’ha pogut forjar gràcies als constants moviments associatius que la ciutat ha generat de manera gairebé quotidiana i als quals s’hi ha afegit, en les darreres dècades, la forta aposta del sector públic municipal, donant peu a un assemblatge clar, esdevenint-ne un aspecte distintiu com a ciutat.
 

 




Reus compta amb un teixit cultural civil i públic de primer ordre.
 
Com s’ha arribat aquí?
 
En la part civil parlem d’un Centre de Lectura, que va crear la primera biblioteca patrimonial de Catalunya l’any 1859, i en el que hi han deixat petja personalitats com Güell i Mercader, Joaquim Bartrina, Hortensi Güell, Miquel Ventura. Evarist Fàbregas, Pere Cavallé, Pau Font de Rubinat. D’un espai en el qual hi van donar els primers passos els germans Joan i Gabriel Ferrater o l’escriptor Xavier Amorós i que han estat rellevats els darrers anys per intel·lectuals de la vàlua de l’historiador Pere Anguera, del filòleg Josep Murgades, del traductor Joaquim Mallafrè, de l’expert en onomàstica Ramon Amigó o de l’artista Salvador Juanpere.
 
 
Parlem d’entitats històriques com l’Orfeó Reusenc (fundat l’any 1918) que integra una àmplia massa coral i que aposta continuadament per la cultura tradicional catalana. Parlem de la Societat El Círcol (1852), un club cultural i recreatiu que ha mantingut vius equipaments com el Teatre Fortuny i en el seu dia el Teatre Circ. Parlem de l’Associació de Concerts de Reus que s’han mantingut constant en les programacions musicals de la ciutat i que els anys vint programava a músics com Pau Casals, Arthur Rubinstein, Emili Vendrell o Ottorino Respighi. Parlem del Centre d’Amics de Reus ubicat a la casa nadiua del pintor Marià Fortuny. Parlem de Bravium Teatre, associació que ha evolucionat des de 1951 fins a esdevenir un autèntic casal d’entitats. Parlem de la colla castellera dels Xiquets de Reus (1981) un exemple d’integració social. Parlem del Centre de documentació de cultura popular Carrutxa (fundat l’any 1983). Parlem de la sala Santa Llúcia, hereva d’una germandat del segle XIV, parlem de moltes, moltes associacions culturals que actuen dia a dia amb obstinació i sense afany de lucre.
 
 
Pel que fa a la part pública, d’ençà la recuperació dels ajuntaments democràtics s’ha anat bastint una estructura que vol posar a l’abast de tothom el màxim de propostes culturals, amb polítiques de dinamització cultural, d’arts escèniques, museístiques, de lectura pública, d’arxius històrics.
 
 
L’any 1988 es va crear l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) que ha actuat com a dinamitzador dels camps artístics, la promoció de la cultura tradicional i les festes majors (la de Sant Pere és reconeguda com a Festa Tradicional d’Interès Nacional), el suport a les associacions culturals i la promoció i difusió del teatre, l’art, la dansa i la música.
 
Els anys 1981 i 1997 es van constituir, respectivament, els consorcis dels històrics teatres Fortuny i Bartrina, que formen conjuntament amb els teatres dels ateneus reusencs (Bravium, Orfeó Reusenc,  Escola del Treball –IES Baix Camp-, La Salle) i l’equipament públic a l’aire lliure de La Palma, una xarxa teatral genuïna i destacada del panorama teatral català. A tota aquesta oferta escènica s’hi han afegit les programacions de dos festivals escènics internacionals: el festival de circ Trapezi (des de l’any 1997) i el Festival Cos de teatre gestual (des de 1998), i la creació del Centre d’Arts Escèniques de Reus (l’any 2005) per a la producció d’espectacles. Reus és i ha estat des de sempre una referència teatral: Lluís Pasqual, Ferran Madico, Ramon Gomis, David Bagés, en són alguns dels referents.
 
 
L’any 2001 es va establir l’Institut Municipal de Museus de Reus per tal de desplegar els equipaments existents fins aleshores: el museu d’arqueologia Salvador Vilaseca, constituït inicialment a partir de la col·lecció particular del doctor, l’any 1934, i el Museu d’Art i Història que aplega importants col·leccions d’artistes del XIX i el XX (Marià Fortuny, Josep Tapiró, Baldomer Galofre, Joan Rebull,...) i per tal de crear dos nous espais: el Centre de la Imatge Mas Iglesias, que acull els importants fons fotogràfics i cinematogràfics de la ciutat i que es va inaugurar l’any 2006, i el Centre d’Art Cal Massó, estrenat l’any 2007 i que representa la culminació d’una aposta per l’art contemporani que molt joves artistes de la ciutat van impulsar els anys 80 i 90. Un espai modern obert a propostes innovadores i experimentals.
 
Complementàriament a l’oferta museística, Reus ha creat un espai interpretatiu sobre la figura del seu arquitecte, Antoni Gaudí, el “Gaudí Centre”, un espai on interactuar i conèixer les claus de l’arquitectura del geni.
 
Reus ha avançat molt en els darrers temps per tal d’expandir la  lectura pública a tota la ciutadania. Des del Servei Municipal de Biblioteques, creat a finals dels 90, s’ha aconseguit redactar i començar a desplegar el nou mapa bibliotecari de la ciutat. A la Biblioteca patrimonial del Centre de Lectura, ara més oberta que mai a la ciutadania després d’una continuada tasca de suplència de més d’un segle, s’hi ha afegit la nova Biblioteca Central Xavier Amorós, inaugurada l’any 2003 i a la que properament s’hi incorporarà la pràcticament acabada Biblioteca Pere Anguera, constituint una xarxa, amb tres biblioteques de referència, que s’aproparà a l’estàndard de lectura establert per a Reus que indica la necessitat de disposar entre quatre i cinc biblioteques de proximitat.  Uns equipaments, les biblioteques, a les que s’hi apropen en cadascun dels dos casos actuals més de mil persones diàries.
 
Per acabar de tancar l’estructura cultural pública municipal, Reus compta des de l’any 2010 amb un nou i modern Arxiu Històric que integra els fons municipals i comarcals i que té moltes possibilitats de desenvolupament.
 
 
Aquesta trama que s’ha anat bastint en els darrers trenta anys entre la societat civil i el sector públic municipal és el que ens identifica i ens atorga marca de ciutat. Les activitats culturals s’insereixen, llisquen, de manera natural en el dia a dia reusenc.
 
 
Reus, una ciutat important, una gran ciutat, vol irradiar els valors de l’art, el pensament i l’humanisme, de la cultura en definitiva, a tota la ciutadania.
 
 
 Xavier Filella Fargas
 
President del Centre de Lectura de Reus




10/2/2012 a les 16:21h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.