Article de Mònica Pérez al Diari Més del 20 de novembre 2012

Literatura com un caprici per a l’oïda

El col·lectiu En Veu Alta revisa avui el ‘Diari d’hivern’ de Paul Auster al Centre de Lectura de Reus
 
 
Mónica Pérez, Diari Més, 20 novembre 2012




foto OLÍVIA MOLET: Dolors Juanpere, amb l’obra que serà llegida aquest vespre dins el cicle de tardor.


 
 
«És difícil d’entendre que, en aquest moment en què la imatge preval per sobre de tot, encara hi hagi gent que està disposada a escoltar». Sap molt bé de què parla Dolors Juanpere, una de les integrants del col·lectiu En Veu Alta, agrupació que dedica mensualment una jornada al Centre de Lectura de Reus a llegir per al públic fragments d’obres literàries. Avui posaran la seva particular interpretació al servei de Paul Auster i el ‘Diari d’hivern’, dins un projecte que s’allarga ja més d’una dècada. «Assagem cada setmana com a mínim un parell de dies per esbrinar com encaixar el text, l’atmosfera que demana... en definitiva, com oferir-lo», explica Juanpere.

 
El col·lectiu, integrat per membres del grup de teatre ja dissolt ‘La Vitxeta’, planteja unes lectures completament nues: asseguts amb una taula al davant, llegeixen per a l’auditori sense cap més element que el seu propi cos. «Cada cop que fem una sessió, les demandes del llibre o de l’autor que hem tractat se succeeixen a la biblioteca del Centre», explica Dolors, i afegeix que«és com una mena de ruta: el públic arriba per visitar una ciutat nova, i nosaltres ens esforcem en conèixer-la a fons abans que arribi per poder mostrar-li tots els seu detalls». Per a fer-ho, el col·lectiu En Veu Alta compta amb el recolzament dels propis autors dels llibres d’on extrauen els fragments llegits, o bé dels traductors o de persones que hi estan especialitzades. L’objectiu, crear un context per a que la lectura arribi directament a l’oient dins un marc que li doni tot el sentit i l’obri les portes del llibre.

 
«Tots els textos tenen el seu ritme, tots tenen una cadència pròpia i molt explícita. Hi ha algun que permet interpretació, d’altres que poden teatralitzar-se i d’altres en que es tracta d’una lectura més estricta», reflexiona Juanpere. La tria de les obres respon als interessos de la pròpia agrupació: «no ens hi trenquem el cap, per interessar algú abans hem d’estar-ho nosaltres mateixos». La finalitat no ha sigut en cap moment captar un públic, ni tan sols donar lloc a una activitat especialment atractiva. No va ser aquest l’inici. «La cosa va començar perquè nosaltres fèiem teatre. Era com fer una italiana –lectura del text teatral sense moviments–, era molt més una cosa per a nosaltres, per a iniciar l’assaig de les obres de teatre, però qual el grup es va dissoldre ens van proposar fer-ho per a la gent», recorda Juanpere. «De fet, no teníem cap esperança que hi vingués ningú, i tampoc no ens importava gaire perquè era una cosa nostra. Contràriament al que pugui semblar, però, hi ha gent a què encara li agrada seure i sentir una lectura», conclou.
 

Sobre la lectura d’avui, que revisa el repàs de Paul Auster a la seva pròpia vida, Juanpere confessa que «és el text d’una persona que ha arribat a un moment de la seva vida en què molts dels seus éssers estimats ja no hi són. Es pregunta com i quan morirà, i passa revista a la seva existència». Qui es decideixi a gaudir d’aquesta degustació literària per a l’oïda (a dos quarts de vuit del vespre, al Centre de Lectura de Reus), ho farà sobre l’escenari plantejat pel traductor Albert Nolla, que a més d’Auster ha apropat al català obres de Murakami o Tanuzaki. «Qui vingui ha d’estar disposat a escoltar i deixar-se endur per les paraules, la qual cosa requereix un esforç físic i mental: físic perquè haurà d’estar una hora assegut a la butaca, i mental perquè no hi haurà cap imatge que l’entretingui. I ens haurà d’escoltar, i això requereix una concentració», reflexiona Juanpere. «És una pregunta que jo també m’he fet moltes vegades: a qui li ha d’interessar que un altre llegeixi per a ell? Doncs sí», acaba. Ho faran avui mateix, a més de la mateixa Dolors, Montserrat Auqué i Dolors Esquerda. La recompensa a l’esforç és generosa, «paraules que tenen un valor, expressió de la literatura a través de la paraula, que no és fàcil».


El proper 18 de desembre, el col·lectiu En Veu Alta posarà punt i final al cicle de tardor amb la lectura de les ‘Cròniques de la veritat oculta’, de Pere Calders, servit per Fina Grau, amb motiu de la commemoració del centenari del naixement d’aquest autor.
 
 
 
 

 
20/11/2012 a les 10:03h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.