Els tresors ocults del Centre de Lectura

Els tresors ocults del Centre de Lectura

 
Anna Ferran, reusdigital.cat


 
(I)  22 de juliol 2013
 
Ester Ferrando mostra una petita selecció del fons d'art de l'ateneu.

Temple de la cultura i el saber. Així es pot definir el Centre de Lectura. Els 154 anys d’història han fet d’aquesta entitat un dels grans curadors de l’essència reusenca i catalana. Reusdigital ha volgut fer una capbussada a les interioritats de l’ateneu reusenc per conèixer algunes de les històries que s’amaguen rere el seu patrimoni, ara que ha rebut el Premi Nacional de Cultura. En aquesta primera part del reportatge parlem amb la responsable del fons d’art, Ester Ferrando.



 
Joaquim Mir, "Un hort de l'Aleixar".


Més de 700 obres d'art conformen el fons que té el Centre de Lectura. "La peculiaritat que té el nostre fons és que no hi ha hagut una intencionalitat al darrere per acabar recollint aquestes peces, sinó que les donacions han construït de mica en mica la col·lecció que tenim", explica Ester Ferrando.
 
La varietat és la qualitat que millor defineix el fons d'art de l'entitat. Olis barrocs del segle XVIII, pintures de Joaquim Mir o gravats de Miró són alguns exemples que mostren aquesta diversitat. Per a la responsable del fons d'art, "una de les coses més importants és que la majoria d'obres tenen una història al darrere que explica com han arribat al Centre".
 
Algunes d'aquestes històries són llegendes que han passat de generació en generació mitjançant el boca orella, i que al final s'han confirmat. Un exemple és la de l'escultura 'Dona nua', de Pablo Gargallo, una de les peces més importants de l'entitat, que està exposada permanentment.
 
Ferrando explica que era sabut per tothom al Centre que al morir l'escultor a Reus, els socis van comprar l'escultura per subscripció popular, cosa que va permetre a la vídua fer front a les despeses de l'enterrament. Malgrat que fos vox populi, calia tenir alguna prova o documentació que en verifiqués l'origen. Aquesta es va trobar a la biblioteca: una carta de la vídua agraint el gest als socis.
 
L'escultura de Gargallo juntament amb el llenç 'Bosc de Cuní, Olot', de Santiago Rusiñol, són possiblement les obres més conegudes per part de la ciutadania reusenca. La seva ubicació dins de la seu de l'entitat així com la rellevància dels seus autors han fomentat el seu estatus d'obres cèlebres. Ara bé, es pot dir que aquestes obres són la punta d'un iceberg que amaga petits i grans tresors en la totalitat de la seva superfície.
 




Pau Gargallo, "Dona nua"
 

Joies reusenques: la còpia de 'La temptació de Sant Antoni', de Rafael Atché, feta per un Joan Rebull de només 10 anys és un d'aquests tresors ocults. L'escultura va rebre el primer premi en el Concurs Regionals d'Aprenents organitzat per l'ateneu, motiu pel qual és propietat de l'entitat. Per Ferrando, la rèplica, feta amb terracota, demostra el talent prematur de l'escultor reusenc.
 
Una de les peces més curioses que conforma el fons d'art és una pandereta, la pell de la qual està pintada amb un paisatge de clara inspiració romàntica. L'autor d'aquesta obra única és el pintor modernista reusenc Hortensi Güell. De Güell, el Centre de Lectura en conserva nombroses peces, però, a banda de la pandereta també hi ha un dibuix que destaca per la seva particularitat. En aquest cas no és el suport sinó la temàtica el que crida l'atenció, ja que el petit dibuix representa una figura d'un home vist que mira el cadàver d'un home nu a la platja. "Es podria dir que és una obra premonitòria perquè Güell va suicidar-se al mar, davant del Cap Salou", comenta la responsable de la secció d'art.
 





Hortensi Güell, "Suicidi a la platja de Salou". 

 

Un Gaudí mal atribuït demostra la importància de cercar i recopilar les històries que configuren la vida de les obres d'art del Centre de Lectura. Durant molts anys, es va creure que l'entitat posseïa el dibuix d'un projecte del geni reusenc per fer uns gratacels a Nova York. Però el cert és que aquest disseny, que ara es pot veure al despatx de presidència, era de l'arquitecte i deixeble de Gaudí, Ignasi Brugueras.
 
Brugueras va elaborar aquesta peça per il·lustrar un article sobre l'arquitecte de la Sagrada Família que ell mateix havia redactat per la revista del Centre de Lectura, l'any 1952. El dibuix no es va arribar a incloure en la publicació i l'original es va desar als arxius de l'ateneu. No va ser fins al cap de 25 anys després, el 1977, que l'obra es va atribuir correctament gràcies a la vinguda d'un estudiós japonès de Gaudí, Tokutoshi Torii, a l'entitat.

 
Contemporaneïtat, la nova aposta:
 
El fons d'art contemporani és una altra de les joies de la casa. Des de principis dels anys vuitanta, el Centre de Lectura va iniciar una aposta clara per la nova modernitat dins dels corrents artístics. Fins al moment, les exposicions organitzades tenien un caràcter més comercial, explica Ester Ferrando. No obstant, l'arribada de Josep Maria Balanyà com a president va significar un canvi de paradigma.
 
El Centre va començar a obrir espais per tal que joves artistes del Camp poguessin exposar les seves obres, a canvi aquests donessin una de les peces de l'exposició a l'entitat. "Potser cadascuna de les peces per separat no té un gran valor, però el conjunt de la col·lecció sí que el té perquè és una molt bona representació d'un moviment en un moment i una localització concreta", expressa Ferrando.
 
Noms del territori com Joan Rom, Carles Amill, Francesc Vidal, Salvador Juanpere, Carles Fargas, Montserrat Cortadellas, Aureli Ruiz, Joan Casals, l'escultor Ramon Ferran, Albert Macaya, Rufino Mesa o Joaquim Chancho s'agrupen en el fons d'art i comparteixen espais amb artistes de caire nacional i internacional.




 
Joan Casals.


El bitllet de 100 tucars, d'Evru Zush, és possiblement una de les obres més excèntriques i originals que té l'ateneu reusenc. Bona part de l'obra d'aquest creador se centra en configurar el seu propi Estat, on hi viu mentalment. Dins d'aquesta estructura artística, Evru Zush va dissenyar el 1980 la seva pròpia moneda: el tucar.
 
Impressos amb 24 colors i paper moneda, Zush en va fer una primera edició de 15.000 exemplars, un dels quals el va regalar al Centre de Lectura, amb dedicatòria inclosa, l'any 2000. El bitllet es va exposar a la mostra 'Les imatges del mirall' on artistes joves compartien espai amb d'altres de reconeguts.
 

 La mostra on es va exposar el bitllet d'Evru Zush formava part del cicle d'exposicions 'Desig', on s'hi va poder veure una altra de les obres destacades, de la qual la responsable del fons d'art en guarda un especial record. La peça en qüestió es titula 'El cony' i la firma Bigas Luna.
 
A primer cop d'ull, sembla un dibuix que es combina amb la tècnica del collage, però la tècnica que utilitzava el desaparegut director de cinema té el seu què. Ferrando recorda que, quan va anar a buscar el quadre a la casa que l'artista tenia a la Nou de Gaià, Luna va explicar-li que col·locava les làmines per estrenar al pati de casa seva i a sobre hi dipositava trossos de ferro. Les deixava a la intempèrie perquè l'òxid impregnés la superfície i en funció del que li inspiressin les taques completaven l'obra.
 
"La peça de Luna té molt del surrealisme i l'automatisme", considera Ester Ferrando. Per ella, bona part del valor del collage recau en el fet de conèixer de mà del mateix autor les tècniques emprades. A més, la responsable explica que tots els coneixements i històries que hi ha al darrere de cadascuna de les obres d'art s'estan registrant en les fitxes corresponents perquè en quedi constància.
 
Un Centre Lectura oberta a la realitat de cada temps:
 
El fotomuntatge d'un nen que acaba de fer la comunió i és temptat per una serp s'erigeix com l'emprempta del dissenyador gràfic argentí afincat a Barcelona, América Sánchez. L'obra és de 1984 i, com els joves artistes del Camp que exposaven per donar-se a conèixer, Sánchez va donar aquesta peça al Centre després d'un exposició individual.
 
Són nombroses les obres que es podrien mencionar del fons d'art de l'ateneu reusenc, però Ferrando no vol acabar el particular 'tour' per aquesta part del Centre de Lectura sense mencionar una obra de la recentment desapareguda Margarida Andreu. 'Tires roses' és un acrílic sobre paper de seda que es mostra al públic dins d'un emmarcat de metacrilat. El material que el protegeix s'ha volgut renovar i quan arribi a la casa formarà part de l'exposició permanent, com a homenatge a la seva autora.
 
"El que fa especial la nostra col·lecció és veure com gent tan diferent ha estat vinculada al Centre de Lectura", afirma la responsable. Ester Ferrando és coneixedora de la responsabilitat de la seva tasca en el sí de l'entitat i conclou la visita reflexionant sobre l'essència de l'entitat i el vincle amb el talent jove: "Si el Centre ha estat obert durant tant de temps és perquè ha estat obert a la realitat del seu temps".
 
 
 
 
 
 
 
 
Els tresors ocults del Centre de Lectura (II), 24 de juliol de 2013

 
La col·lecció d'incunables i la projecció exterior del seu llegat són els punts forts del fons bibliogràfic.

 
Temple de la cultura i el saber. Així es pot definir el Centre de Lectura. Els 154 anys d’història han fet d’aquesta entitat un dels grans curadors de l’essència reusenca i catalana. Reusdigital ha volgut fer una capbussada a les interioritats de l’ateneu reusenc per conèixer algunes de les històries que s’amaguen rere el seu patrimoni. En aquesta segona part del reportatge parlem amb la cap de biblioteca, Montserrat de Anciola, perquè ens mostri més tresors ocults de l’entitat.
 
Des d'un llibre de 1476 fins a les últimes novetats editorials. La biblioteca del Centre de Lectura gaudeix de ser un dels fons més importants a nivell privat de tot Catalunya. Un total de vint mil entrades conforma la col·lecció de l'ateneu reusenc. Però, si d'entre la multitud s'ha d'escollir els més destacats, la cap de biblioteca, Montserrat de Anciola no dubta: "El més preuat del fons bibliogràfic de la casa són els incunables i els llibres dels segles XVI, XVII i XVIII".
 
Vint són els incunables que posseeix el Centre. Tots ells estan desats en una vitrina que els protegeix del sol i la pols, i evita que els delicats fulls es malmetin. Cal dir que bona part d'ells es van restaurar gràcies a l'herència que una antiga bibliotecària de l'entitat, Maria Martorell, va deixar en morir.
 
Quatre incunables particulars:
 
Imprès a Venècia, l'incunable més antic data de 1476 i es tracta de dos volums sobre els pecats capitals. El bon estat amb el que es conserva poc ens fa pensar que té més de cinc cents anys, si no fos pel paper apergaminat, la lletra gòtica i la sensació d'estar davant d'una veritable joia, al passar les seves pàgines.
 
Tots i cadascun dels incunables gaudeixen d'un valor incalculable. Però de Anciola vol destacar-ne tres més a banda del doble volum sobre els pecats capitals. 'Conceptis et insolubilia' és el títol del primer. La seva especial rellevància recau en el fet que només es té constància de l'existència d'un altre d'igual, localitzat a la biblioteca del Vaticà.
 
Un manual d'aritmètica és la primera obra de la col·lecció d'incunables escrita en català. En ella, s'hi recullen una sèrie de tractats que expliquen com desenvolupar operacions matemàtiques senzilles, com sumes o multiplicacions.
 
El tercer incunable que rep una menció especial és un atles venecià de 1695, que va entregar l'Escola del Treball de Reus a l'ateneu. La curiositat que amaga és la representació cartogràfica en sí. Tal com comenta Montserrat de Ansiola, en el moment d'elaborar-se no es tenia un coneixement complet de la superfície terrestre ja que els descobriments encara seguien en marxa. Això fa que els mapes que s'hi recullen, conservats en perfecte estat, presentin una gran precisió en el dibuix de les costes, però poca a l'interior dels continents.






 

 
Personalitats i autògrafs, també en paper:
 
La cap de biblioteca posa de manifest la importància d'un altre tipus de publicacions clarament allunyades dels incunables però amb un valor immaterial vital pel Centre de Lectura: el llibre d'autògrafs. L'entitat en té cinc en total, que recullen l'empremta de totes i cadascuna de les personalitats que l'han visitat al llarg del seu segle i mig d'història. Alfons XIII, Pablo Iglesias, Pin i Soler, Pau Casals, Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili o Pompeu Fabra són algunes de les firmes que s'hi troben.
 
"Els llibres d'autògrafs donen fe del prestigi de l'entitat dins del món de la cultura", considera de Anciola. El paper simbòlic d'aquests és tal que, pel 150è aniversari del Centre, es va organitzar una mostra en la qual es van escollir les cent cinquanta més interessants.
 
Els fons del Centre, obert a les noves tecnologies:
 
"Si els llibres no tenen sortida, una biblioteca queda convertida en un magatzem", afirma la cap de biblioteca. Per lluitar contra això, el Centre té engegats diversos projectes de difusió del seu patrimoni bibliogràfic. Les iniciatives que compten amb la col·laboració de l'ateneu reusenc són la Memòria digital de Catalunya, Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), la Xarxa de Patrimoni Literari Català i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes.
 
La Memòria digital de Catalunya ofereix en obert els incunables digitalitzats perquè qualsevol usuari els pugui consultar. En una línia similar, RACO permet consultar en línia i baixar en format pdf tots els números de la revista del Centre de Lectura des de la seva creació, l'any 1883, fins al 2006. Montserrat de Anciola explica que ambdues actuacions s'han pogut dur a terme gràcies a diverses subvencions rebudes. Al esgotar-se, però, el procés de digitalització també s'ha aturat.
 
A més a més, l'entitat juntament amb Còdol Educació han organitzat la Ruta literària del Grup Modernista de Reus, que forma part del projecte Espais Escrits de la Xarxa del Patrimoni Literari Català. Aquesta ruta permet difondre el llegat que aquests escriptors van deixar a la ciutat i al mateix temps enriqueix l'aposta turística i cultural.
 
"Entrar a formar part del Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC) com a centre adscrit ha estat crucial. Si no ho haguéssim fet, ens hauríem quedat tancats i enrere", considera la cap de la biblioteca. La presència del Centre al CCUC ha significat una revitalització del servei de préstec ja que es pot  accedir a altres fons i al mateix temps, el fons del Centre pot arribar a un públic molt més ampli.
 
Projecció exterior, la vertadera joia:
 
"Hem esmerçat moltes hores de feina per ser a tot arreu", subratlla la responsable. Montserrat de Anciola es mostra asèptica perquè té la percepció que molta de la feina que es fa en aquest sentit està més reconeguda fora de la ciutat, que no pas a Reus.  "És important que es conegui la feina de projecció exterior perquè amb l'arribada de les noves tecnologies les biblioteques han deixat de ser només quatre parets".
 
"Tenim l'obligació de conservar tot el patrimoni bibliogràfic" menciona la responsable. Però de Anciola no creu que sigui l'única tasca que s'hagi de fer des de l'entitat. "Com a biblioteca patrimonial, també tenim la funció pública de difondre el nostre llegat". Ara per ara, aquesta és una de les prioritats bàsiques del Centre de Lectura, tant en l'àmbit del fons bibliogràfic com en altres seccions. Girant al voltant d'aquesta reflexió, la cap de biblioteca conclou: "Potser per això ens atorgat el Premi Nacional de Cultura".
 
 
 
15/8/2013 a les 11:18h, 
 (0)
 
 
 
No hi ha comentaris

 
Ha d'estar registrat per a poder comentar els articles. Si ja te un compte creat accedeixi a aquest per a poder comentar.